El diumenge 15 de març se celebrava la VII Perimetral de Javalambre amb eixida i arriba-da en la mateixa estació d’esquí i organitzada per Aramón Javalambre, la tenda esportiva Corremón i la comarca Gúdar Javalambre. Cinc xixonencs del Centre Excursionista de Xixona s’arrimaren per participar-hi. El dia anterior arribaren per fer una bona aclimatació en el re-fugi de muntanya Rabadà i Navarro situat a 1520 metres d’altitud.
Només arribar s’acostaren al sector de l’estació Tapiaz per recollir els dorsals i comprovar l’ambient fresc amb una festa prèvia, la baixada de torxes per la pista d’esquí Amanaderos. Tot ambientat amb un concert de música en directe, mentre s’encenien fogueres per calfar eixe ambient gèlid a quatre graus sota zero i es prenien algunes cerveses. Davant de l’incre-ment exponencial de curses, tant de carretera com de muntanya, l’equip de curses del CEX intenta trobar aquelles carreres que tenen un encant especial, i aquesta en tenia.
Com s’anunciava, 100% muntanya, i no ens van defraudar. A més, era la setena edició que es feia, i tots els anys havia canviat el recorregut i el desnivell. «Un poc més dura cada any» comentava l’organitzador José Alegre a l’arribada dels corredors xixonencs. 24,6 km i 2070 metres de desnivell positiu era per pensar-se la participació. La cursa eixia del sector Sabina en l’estació de Terol a Javalambre. Només eixir del refugi de muntanya comprovàvem en els nostres cossos el fred sec que tindríem, -2 ºC i quan pujàrem a l’estació baixava dos grau més. La previsió meteorològica predeia sol amb ràfegues fortes intermitents de vent però, l’alta muntanya, recordem que oscil·làvem en quotes de 1850 a 2024 metres, no és exhausti-va i tinguérem boires i nevades constants en tot el temps que durà la cursa.
També ens demostràrem que amb poc es pot fer molt. Tots els controls (tant els de l’eixida com els del pic Javalambre) foren manuals, cosa que simbolitza que era una carrera per gau-dir-la, sense tenir massa en compte els temps i les posicions. Bona conscienciació en els avi-tuallaments: “no me ensucies el monte” (dit amb veu tendra). L’spiker, que ja és un conegut, ens donava ànims: «eixos de Txitxona» (pronunciat malament els nostre poble).
L’eixida, bum, i els corredors eixirien disparats per la pista d’esquí de debutants, i així evi-tar cues i estirar la carrera. Ja, des de l’inici, Joan Carles Orquín, “Pelusa”, agarrà posició cap-davantera i no es mogué de la segona posició fins al pic de Javalambre. Panxo, veterà corre-dor, amb les seus provinents barbes assemblades al Jetí Javalambrer, apretà a l’inici i també anava en bones posicions, i el tercet conformat per Toni Alcover (Ato), César Calderilla i Jo-sep Miquel Arques anaren junts fins el kilòmetre 10, on Toni tirà de valent.
Carrera amb molts puja-baixa i desnivells durs, tant de baixada com de pujades, amb pics del 69%.
I el temps d’alta muntanya, nevant tota l’estona, boira densa i un fred intents, que feren les delícies dels corredors xixonencs que buscàvem alguna cosa diferent. Pelusa ja en el sopar de la nit anterior ens avançava que ho donaria tot, i així ho va fer. El seu temps va ser de cam-pió, 3 hores i 17 minuts, el quart en la general i primer de la categoria de veterans. Panxo 3 hores i 45 minuts, Toni Alcover 4 hores i 11 minuts i César Calderilla i Josep Miquel Arques cinc hores justes.
En un ambient excel·lent, a l’arribada, i com a nota humorística, les opinions d’un corredor, a la pregunta de l’spiker de: ¿Cómo ha ido la carrera?, la resposta: Poco desnivell, muy corredora... (li va faltar per dir: y mucho calor).
Una cursa que et deixa eixe bon sabor de boca. En primer lloc, perquè Pelusa va quedar entre els cinc primers, i la resta de companys no van fer mals temps que di-guem; el bon ambient que regnava entre tothom i la bona companyonia dels cinc co-rredors del CEX.
Salut i muntanya, com diria aquell!
Josep Miquel Arques
