El club d'esport de muntanya i escalada Like Sport amb la col·laboració del club de muntanya Reto Everest d'Elx, la marca de roba esportiva Lurbel i l'Ajuntament de Finestrat, entre d'altres, organitzaven el III Desafio Aitana, amb eixida i arribada a la població de la Marina Alta, de Finestrat.
Una prova esportiva que s'ha solidificat al calendari de curses de muntanya que ja compta amb una part dels millors esportistes d'Espanya en aquesta modalitat, dins de la sèrie d'Skyrunners, a més de tenir corredors de 15 països diferents.
Aquest 2016, el "Desafío Aitana" comptava amb 3 modalitats 40K, 86K i 120K, amb desnivells per tenir-los en compte, 2700+, 5200+ i 7100+, és a dir, una prova dura, on havies d'estar prou preparat, així ho férem al llarg d'uns quants mesos, Cucu, Ato, Lauren, Rubén, Josep M i Fabian.
La veritat és que no podíem faltar aquesta cita, i alguns repetíem, Rubén i Cucu la feren l'any anterior, i Josep Miquel era la tercera vegada, tot i estar conscienciats de la duresa que tenia la prova, fins i tot, era (és) puntuable per a la UTMB (Ultra Trail Mont Blanc), amb 6, 4 i 3 punts, respectivament.
Quedàrem matí perquè ens havíem de desplaçar a Finestrat, aparcar, recollir el dorsal, preparar les motxilles (cursa denominada d'autosuficiència) i arribar al lloc d'eixida que era la plaça de la Unió Europea.
Aquest caràcter d'autosuficiència significava que hi havia pocs avituallaments, en la modalitat de 40K, la qual corríem, només 3: a la font del Molí, quilòmetre 15, a l'heliport de Polop, km. 25,7, i al pas de la Rabosa, al km 33,6, la qual cosa també significava que s'havia de gestionar molt les forces. I així ho férem els sis corredors xixonencs.
S’acosten l’alcalde i el regidor d’esports de Finestrat moments abans de començar la prova. Han fet l’eixida dels 120K a les 11:00 de la nit del divendres, la de 86K a les 6:00 del matí i la de 40K. Els hem vist solucionant problemes a peu de canó i han donat bon suport a la prova, tant físicament com econòmicament. Els carrers estan plens de visitants i esportistes. Bona salut econòmica per a tothom.
Si ens centrem en la cursa pròpiament, després de fer-nos un café ràpid per activar el cos, passàrem el corralet: els organitzadors comprovaren que tots portàvem el material obligatori, és cursa de muntanya seriosa, i s'ha d'anar preparat. De fet, ens trobàrem un corredor que no havia passat el control i no duia ni aigua. Li diguérem que el Puig Campana ja era una muntanya per considerar-la, on has d'anar preparat, perquè tot i anar-hi la gent queia al quilòmetre vertical, i en un posat de supèrbia ens contestà que ell tenia suficient...
L’espíquer ja ens té fitxats: “Ací estan els xixonencs”. Lauren el saluda efusivament, Toni és més reservat. Entrem al corralet, no veiem a Cucu, Rubén i Fabián. Pels altaveus diuen que el dorsal 612 vaja a la taula de temps. Lauren es mira el dorsal i és el d’ell. Anem els tres i solucionem el tema de les claus del cotxe que havíem deixat al guarda-roba i que raonadament en comentem que no les podem deixar, i li diem a l’espíquer que ens faça de guardaclaus on accepta amablement. De sobte, apareixen amb avidesa i nervis, els tres companys que faltaven.
S’obrin les portes que donen pas a l’eixida, tothom empenta; hui interessa agarrar posicions. Tothom trau la gopro, iphone i similars per immortalitzar el moment. Josep no és menys.
Sona música rock forta i animosa, s’alcen les mans, compte enrere... els primers ixen fregits, a partir del 50 és més mesurada l’eixida. Lauren demana ritme, Toni diu que va bé. Rubén i Cucu, ja estan per davant, i a Fabián l’hem perdut. Cadascú ha de fer la seua cursa, ens queden 40 quilòmetres.
El primer tros en serveix per tenir un bon ritme, ens acostem al primer esglaó que caldrà salvar: la serra Cortina 522 m., una serreta davant de Benidorm, on les vistes són més que privilegiades, un balcó de primera línia de muntanya. Només per aquestes vistes ja paga la pena el sofriment que ens vindrà després. La part final de la pujada és empinada. Esperem a Lauren que va sentint el grupExtremoduro.
Baixem per l’altra part de la muntanya i ens dirigim per un senderol entre pins fins al primer avituallament que el trobem a la font del Molí. Carreguem les garrafes, mengem xocalata, llepolies, plàtans i taronges, i ens fem la foto al quilòmetre vertical (1). És la part més dura, i la que hem de tenir més cap.
És eixe moment quan Toni Alcover tira, seguidament va Lauren, que espera a Josep Miquel però que amb problemes estomacals fa que amb les mirades s’ho diguen tot i cadascú puge al seu ritme.
En poc més d’una hora i mitja desfem aquests 4 quilòmetres, on també apreciem com la gent cau al no haver-se dosificat bé.
Arribem a l’alt del Puig Campana (1.408 m.), la part més alta dels 40K. Passem el control al mateix eix, i uns moments per albirar aquest regal que té amagat aquest esport. Les vistes són prou difícils d’explicar. Ens dirigim, amb un pas més segur que ràpid, per la baixa que és molt tècnica, al coll del Pouet. Alguns ometen les cintes i baixen per les pedreres. Si tots tinguérem el mateix respecte per la muntanya... els camins estan per seguir-los i si fem dreceres, erosionarem un poc més.
Ací trobem el nou tram dels 40K. Si l’any passat anàvem als Castellets direcció Orxeta, enguany anàvem cap al Ponotx (1.182), direcció Polop, per la senda del Cigarrí i l’enllacem al pla del Cantal. Una pujada dureta, ja portem a les cames uns 1700+, i la baixada cap a Polop és llarga i a la vegada prou vertical.
Hi ha, en eixa baixada, un control sorpresa. A l’heliport, ens carreguem altra vegada bé les motxilles, i megem uns bons entrepans. I no podem perdre més temps.
Pugem cap al mas del Pi pel Castellet; les distàncies ja són considerables. Els corredors i les corredores van soles; són els moments on es pensa. A l’alt del Castellet hi ha les runes del que seria un castell musulmà. A les parets hi ha gent escalant. Un home que fa solitàriament l’oliva, on després traurà un bon oli. Una parella d’excursionistes passegen tranquil·lament amb el seu gos ...
Arribem a la coveta de la Moscarda, pugem el coll del Llamp (928 m.) i baixem per després tornar a pujar cap al pas de la Rabosa (1.059m), on hi ha el darrer avituallament i ajuntarem a la circular del Puig Campana. Només ens queda baixar cap a Finestrat.
Mirem el gps, i ens indica que hem superat ja els 40 quilòmetres, una xifra que es fa psicològica, però no eren 40?
Doblem excursionistes que estan passant el dissabte, ens hi deixen i altra vegada diem un sec gràcies. Ja veiem el campanar de Finestrat. Tenim a la nostra esquerra el mític i antològic Puig Campana. Hem patit, no ho dubtem, però comença a eixir un bon somriure, de felicitat, d’haver acomplit un gran repte. Els podem assegurar que no va estar fàcil aconseguir arribar.
Rubén Martínez és el primer que ha arribat dels xixonencs. Mira a la seua dona, Laura, que l’espera. Un somriure complagut. Després el seu germà, Cucu, que entra amb el braç alçat, i amb la mirada també de Susana. Toni Alcover, satisfet, Laureano, amb somriure, Josep Miquel també amb somriure perdut, i unes merescudes paraules a Fabián, que amb llàgrimes aconseguia el seu particular repte, per ara, més dur!
Però davant de tot, (si llevem el preu de la inscripció que és car, la bossa que no és massa allà, que no hi ha menjar de qualitat quan acabes la cursa, una arròs prou empastrat i fet a desgana, i begudes a compta gotes, o que hi ha amagada la publicitat de la marca comercial de Lurbel), si llevem tot açò, trobem una gran cursa, ben organitzada, seriosa, dura, i on la muntanya és la protagonista, eixe desafiament que vols aconseguir, un repte personal, envejós, i quan arribes a l’arc de la meta, com deia el col·lega i millor company, Joan de Déu Llinares al seu mur «en aquest cas és real que una imatge val més que mil paraules. Després d'una carrera molt dura 42,5 km i quasi 2700 de desnivell positiu; un trenca cames sense descans, pujades i baixades molt dures; he pogut acabar la carrera de la Lurbel Aitana»; aquest és la darrera finalitat!
Josep Miquel Arques
(1) Es denomina quilòmetre vertical a una altimetria de 1000 metres en màxim 5 quilòmetres.
ELS TEMPS VAN SER
|
POSICIÓ |
TEMPS |
DORSAL |
PARTICIPANT |
POS/CAT |
CATEGORIA |
|
26 |
05:36:03 |
610 |
Martinez Llinares, Rubén - CEX |
18 |
SÈNIOR |
|
53 |
06:15:41 |
611 |
Martines, Joan de Déu - CEX |
14 |
VETERÀ |
|
63 |
06:23:05 |
560 |
Alcover Amor, Antonio - CEX |
18 |
VETERÀ |
|
91 |
06:38:28 |
612 |
García García, Laureano - CEX |
57 |
SÈNIOR |
|
135 |
07:02:37 |
565 |
Arques, Josep Miquel - CEX |
43 |
VETERÀ |
|
211 |
07:36:28 |
725 |
Garcia Bernabeu, Fabián |
73 |
VETERÀ |
.jpg)
.jpg)
