El diumenge 24 d'abril vam organitzar una de les marxes familiars, activitat orientada per a tots els públics conjunta amb l'ajuntament de Xixona que era col·laborador.
Gairebé un centenar de persones es van animar a venir en aquesta ocasió a La Carrasqueta, el punt de trobada era a les 9:30h a la porta de l'ajuntament per dirigir-nos al port de la Carrasqueta on deixem els cotxes per començar la marxa. La ruta era de 4,2km pels voltants de la casa del Mas de Sant Ignasi, on vam poder veure i explicar als més menuts, les funcions que tenien en la seua epoca els forns de calç, aljubs, el pou de la Castellana i el pou de neu del Mas de Sant Ignasi.
Un forn de calç o forn de pedra és una construcció que es feia antigament de pedra i fang; en el seu interior es realitzava una combustió de llenya per obtenir calç. Es feia un clot al terra d'uns dos metres de profunditat i quatre metres de diàmetre. Seguidament es construïa la caixa que era una paret de pedra amb les juntes fetes d'argila que constituïa l'olla. Després, es deixava una obertura anomenada porta entre 1,5 i 2 metres aproximadament; que es reforçava amb dos troncs travessats per on s'introduïa la llenya i la pedra. Per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia de la neteja del bosc, ja que s'iniciava una combustió del forn i aquest aconseguia temperatures entre 800 i 1000 ºC.
ELS POUS DE NEU O POUS DE GEL
Entre els segles XVIII i XIX es generalitzà la construcció de neveres de pedra per al comerç del gel, eren construccions destinades a guardar la neu recollida durant l’hivern. D’arquitectura senzilla, estan formades per un pou circular de profunditat variable i un sostre. Després de les nevades, els homes acumulaven la neu al seu interior, la premsaven amb taules fins a formar gel (així disminuïen el volum ocupat i conservaven la neu més temps), el separaven amb capes de palla i durant la nit es trossejava i es transportava amb cavalls o rucs als pobles i les ciutats.
