Conclou una vegada més aquesta activitat per les nostres muntanyes i serres, una aventura per les muntanyes xixonenques i de poblacions veïnes. Moltes persones repeteixen experiència. Passar un cap de setmana compartint fatiga, calor, fred, pluja, bambolles als peus, el que ens trobem. Però també bons moments de companyonia mentre fem un entrepà, dinar o sopar al refugi Mas de Valero on també es pot pernoctar (dormir ja pot ser utòpic) i es disposa de dutxes amb aigua calenta i altres comoditats per recuperar forces per al dia següent. Una activitat que ja és tradició on cada participant s'impregna de romer, timó, espart, de l'oratge equinoccial primaveral, ara fred, ara vent, ara calda, posa't roba, treu-te-la, quan s'acaba aquesta costera?. Gralles, arruis, un xot que deixa sonar el seu so aflautat de nit, venen migrant des d'Àfrica... Tot el cansanci i les sensacions d'incomoditat s'esvaeixen quan arriba l'hora de l' àpat, tranquils i reconfortats al refugi al caliu de la llenya en flama. Arriba l'últim dia i ja estan les articulacions de l'esquelet amb falta d'oli però aquets mals queden anestesiats davant d'un arròs amb conill preparat per Marc que, encara que porta una capuana d'aquelles que et deixen "out", s'esmera fent-la per deixar a la gent, mai millor dit, amb bon sabor de boca.
L'any que vé més i millor.
Salut i muntanya.
