Un any més hem fet la volta al terme de Xixona. Tanquem l'edició del 2023 d'una manera satisfactòria. Us fare un breu resum. El divendres vam eixir des de la seu del CEX cap a les Pinetes i la segon querena, sense cap problema, excepte a mi se'm va fugir el gos i vaig haver d'anar a buscar-lo. Per sort va tornar a casa tot solet. Em va tocar fer la pujada de les Pinetes per segona vegada i reprendre el camí amb la resta del grup ja a la segon querena. Arribarem al començament de la baixada del Barranc de Castalla amb el sol ja amagat, Penyes de Roset, Nutxes, Síndic i des d'aquí al Refugi de Valero, sopar, descans i gresca. Més d'un i d'una no van pegar ull, a part d'alguna que altra explosió estomacal
Dissabte, arranqueeeem puntuals malgrat les lleganyes i els núvols en el cap. Trenta-set quilòmetres ens esperen pel davant anant cap a les faldes de Cabeçó travessant entre d'altres la Serra Galiana, el Gurugú, La Grana per arribar al mas de la Volarina a l'hora de dinar, bé, amb quasi dos hores de retràs, més de les quatre de la vesprada, els guies anavem un poc perdudets i la tecnologia GPS ens va jugar algunes sorpresetes. Com és costum, a l'ensumar la ferum dels macarrons (i la cervesseta) tot el ganao corre lloma avall només vore La Volarina. Tant fan les arrapades d'argilagues, ningú mira pèl i ningú té amics, és la guerra. Arribem al furgó d'avituallament on ens esperen Marc, Cototo, Richard i Eva, que s'hi afegirà a la marxa de vesprada. Una vegada tots calmen la set els ànims es templen. No hi ha que encantar-se, anem amb retard i cal reemprendre la marxa, ho recollim tot i au. Són les cinc de la vesprada passades i hi ha que tornar fins el refugi. Fem relleu de guies. Mentre al refugi descarreguem i comencem a preparar el sopar i mantenim l'estufa encesa. Preparem una ensalada murciana, carxofes amb ceba, xampinyons, caldo amb iemes... i cervesseta. Prop de les deu de la nit arriba el grup, cansats i famolencs. Hui no hi ha tantes ganes de gresca i es menja amb més silenci. Els que es queden a dormir dormen i les xiques fugen dels ronquits a dormir a casa per descansar com cal a l'aixoplug de les seues llars.
Diumenge. Dia de tràmit, desdejuny, preparar entrepà amb companatge i eixida puntual, com les notícies. Marxa sin prisa pero sin pausa cap a la finca de les Coves, Ferri, Montoro, La Capua i Bugaia. Arribem al mirador de la Carrasqueta i ja tornada al refugi pel camí vell d'Alcoi. A la una del mig dia ja estem tots al lloc. Marc, Richard i Maite ja tenen la paella quasi a punt. Mentres alguns piquen gaudint de les vistes cap a la Mediterrània, Alacant, Cap de Santa Pola, quasi no hi ha lloc per a més felicitat, l'arròs ja quasi està cuit. Què més cal dir? res, a la taula i al llit al primer crit, conte contat, ja s'ha acabat, per l'eiximenera se n'ha volat, a l'any que ve més i millor.
Després de tres jornades caminant per les Serres acabem cansats, més encara, rebentats i rebentades. Però la persona renaix de les seues cendres amb energia renovada i reprén l'activitat quotidiana amb més força. Lány que ve us esperem de nou, també a tots i totes els que no heu pogut venir per alguna causa i us heu quedat amb les ganes.
Salut i muntanya.
.jpg)
.jpg)
