Carlos, Panxo i Cesar sortíem el divendres dia 1 d'agost a les 14.30h de Xixona direcció València, Teruel, Huesca, Barbastro, Ainsa, San Juan de Plan, fins a arribar després de 7 hores al refugi de Biadós a la Vall de Chistau situat al parc natural de Posets-Maladeta. Després de sopar i parlar una estona anem al llit amb la intenció de descansar una estona.
El dissabte dia 2 ens alcem a les 7h per esmorzar i preparar les motxilles, el dia esta ennuvolat i amenaça pluja, a les 8h del matí comencem aquesta ruta que uneix els tres refugis situats al voltant del segon cim més alt dels Pirineus, el Posets de 3.369 m. El recorregut passa pels refugis d'Estós, Biadós i Ángel Orús. La travessia permet contemplar totes les cares i vessants d'aquest colossal massís que és coprotagonista d'excepció del Parc Natural Posets-Maladeta.
Al cap de pocs minuts d'haver sortit comença a ploure, la qual cosa després d'una hora ens va fer replantejar fer mitja volta, però la pluja ens va donar una treva i vam poder veure sortir el sol.
L'esforç realitzat al llarg del circuit troba la seua principal recompensa en l'extraordinari paisatge que es pot percebre en cadascun dels racons de la muntanya, com son les tres glaceres de Llardana, els profunds estanys d'aigües blau cobalt com els de Millars i Llardaneta, o Batisielles, o les valls d'Estós, d'Eriste i de la Zinqueta de Añes Cruzes, constitueixen alguns dels seus més valuosos tresors.
La mala fortuna va fer que al quilòmetre 17 Carlos tingués una torcedura al peu produint-li un esquinç, a poc a poc i amb dolor després de diversos quilòmetres vam poder arribar al refugi d'Estós per reposar forces i decidir que feiem, Carlos tenia el peu inflat i encara quedaven 12 quilòmetres per arribar al refugi de Biadós. Després de prendre el medicament i embenar-se el peu decideix continuar.
Ens quedava l'última pujada forta al tossal de Chistau amb 2600m i la baixada al refugi, amb molt de patiment per part de Carlos i després de 36km i 12 hores arribavem al refugi de Biadós sota una pluja fina i contemplant l'imponent pic de Posets amb els seus 3.369m d'alçada, Carlos per fi pot descansar el peu i ens prenem la merescuda cervesa contemplant el magnífic paisatge que sempre ens regala el Pirineu.
La segona nit vam dormir en un hotel al poble d'Ainsa per on vam sortir a sopar, al dia següent vam anar al centre de salut perquè veiés el metge a Carlos i després d'esmorzar a la plaça d'Ainsa ens vam tornar a Xixona.
