Sogorb, capital de l’Alt Palància, acollia la XVIIena Marató per la serra d’Espadà. Marató solidificada en el calendari que tingué l’inici el 1998 però eixia des de la població castello-nenca de Navajas.
Han anat modificant el seu recorregut fins l’actual que es repeteix des de 2006, amb una distància de 42,195 quilòmetres i un desnivell acumulat de 3.200 metres.
Un grup nombrós de xixonencs i xixonenques, provinent de tres grups esportius participa-ren en aquest esdeveniment ludicoesportiu: CAFS, Club Ciclista de Xixona i Centre Excursio-nista de Xixona.
Una comitiva arribà dissabte 21 per acampar-se al càmping “Complejo San Blas” y fer el campament base amb les dones i xiquets, un total de 13 majors i 11 xiquets. Menjar en companyonia, passeig per Sogorb, visitant l’aqüeducte, la torre de Botxí i la torre de la Pre-só.
Havíem de dormir prompte però, els xiquets no tenien pressa, així que el seu campament era un constant de rialles fins que els pares i les mares van posar ordre.
El diumenge el despertador sonava al mateix moment que els primers rajos eixien, sentíem l’aire, gèlid, que venia fort de les muntanyes de Javalambre de Terol. La cursa seria dura però també freda i incòmoda pel vent.
Aparegueren Carlos Ferrer, Juanet Melgar i Pepet Martínez, venien directament del poble. Mentre es canviaven la resta estàvem nerviosos, i calfàvem com podíem. A dos quarts de nou, els corredors ens encaminàrem directament cap al col·legi públic Pintor Camarón, inici de la marató.
Passàrem sense problemes el control identificador i ens concentràrem els 1099 corredors inscrits en la pista de futbet. Eixírem ordenats fins a l’arc on estava el punt d’inici. A les nou en punt es donà el tret i cadascú agafà les posicions pertinents.
Dos quilòmetres voltejant el poble de Sogorb fins baixar al riu Palància i encaminar-nos fins la primera pujada, el crestall de Rascanya on trobàvem el primer avituallament. La carrera encara no estava estirada i trobàvem cues dels corredors.
La carrera s’encaminava cap a la població de la Vall, i pujàvem fins al Bellido, continuàvem cap al barranc “Malo” i la cova de l’Estuc, descens prou tècnic. I ja al quilòmetre 21 co-mençava la part més dura que era la pujada més exigent fins arriba als 1040 metres del pic Espadà i baixàvem del coll d’Íbola fins arribar al barranc d’Almanzor, que era el tram més còmode fins arribar al poble de Castellnovo, ja només ens quedava els 6 quilòmetres per entrar triomfals, i orgullosos a la meta, a Sogorb.
Com no, caldria destacar la figura de Joan Carles Orquín, Pelusa, que va fer un excepcional temps, quedant en la posició 26 de la general i sext de la seua categoria. Caldria destacar la primera marató de muntanya del corredor del CEX Ausiàs Garrigós, de César Garcia de Club Ciclista de Xixona i d’Eduardo Ferrer que corria com a independent. Tots tres van tenir una actuació destacada.
Josep Miquel Arques
Els temps van ser els següents:
.JPG)
