SOL D’HIVERN
El dissabte 28 de novembre Finestrat (poblet de la Marina Baixa) acollia per segon any consecutiu el Desafio Lurbel Aitana que organitzava el club d’esport de muntanya i escala Like Sport, amb col·laboració de club de muntanya Reto Everest d’Elx i Centre Excursionista El Portell de Finestrat i sota la marca de roba esportiva Lurbel, i amb cronometratge per part de mychip.
Cursa puntuable per a la Ultra Trail Du Montblanc amb 6 punts per a la de 120K, 4 per a la 80K i 2 per a la de 40K.
Una prova marcada per la duresa dels desnivells dels principals cims de les muntanyes alacantines: Mallada del Llop de 1.360 m, el Pla de la Casa de 1.379m i el Recingle Alt o Pic Serrella de 1.359 m , el mític Puig Campana (1.410 m) i el sostre d’Alacant, Aitana (1.558 m). A més, era una cursa marcada per l’autosuficiència, pels pocs avituallaments que es trobarien al llarg de la competició.
No oblidem els desnivells vertiginosos que no tenen res comparable als dels Pirineus. La de 120K caldria salvar 6.990 m de desnivell positiu, la de 80K 4.660 m i la de 40K 2.380 m.
També passava per preciosos pobles de la nostra benvolguda provícia de la Mariana Alta i Baixa: Benimantell, Confrides, Sella, Benifato i Orxeta. Amb eixida i meta en Finestrat.
Tot transcorreria per sendes, senderoles, trams tècnics, ombries i amb dos telons de fons, la mar i la muntanya. Les vistes van ser espectaculars, des del Puig Campana veiem els turons i puigs de l’illa d’Eivissa. Dia clar i un sol d’hivern que
calfava.
Com deia la cançó d’Extremoduro:
Por el día ando siempre despistado
por la noche en sus brazos se me olvida
por el día voy ciego de lado a lado
por la noche casi todas de movida
por el día hoy me siento acorralado
por la noche en sus brazos se me olvida
por el día perdona haberte asustado
por la noche todas todas de movida.
y su calor es como el sol
en una cama fría en una noche de un invierno
y su calor es como el sol
me levanto a mediodía hace ya noches que no duermo.
Així podríem descriure la cursa estrela, la de 120K, amb un desnivell de 6.990 m de desnivell positu, on van participar Panxo (CEX), Carlos Ferrer (Fisio Teràpia Xixona) i Vicky (CAFS), tres xixonencs que ja no desafien el físic, sinó la psicologia de la ment, per poder acabar aquesta ultra.
La primera qüestió que caldria plantejar-se si l’hora de l’eixida era la més idònia, les sis del matí, segons els avesats en aquests reptes, no és la millor, ja que t’has d’alçar a les tres del matí per poder estar preparat i despert per eixir a les 6 del matí. Carlos Ferrer enviava un missatge dient, altra nit sense dormir, i el bon descans és fonamental.
A les set del matí, mentre l’altre grup de set corredors que participarien en la de 40K, arribaven al destí, vèiem el rastre de frontals com pujava la primera serreta, la serra Cortina, una bonica imatge. I a les set i mitja els primers corredors ja feien el cim del Puig Campana, i veiem altra vegada la cua de llums pujant pel kilòmetre vertical.
Una cursa, com ja hem dit, dura, molt psicològica i que duus fins l’extrem el teu ego. Les previsions d’arribada del primer corredor xixonenc eren de 20 hores, però van ser dues més, Panxo, arribava diumenge a les 4.00 hores de la matinada.
A les 8 del matí, el matrimoni Carlos i Vicky. Fan sobrers els adjectius que els puguem donar.
Vicky, ja és habitual, i amb la condició de màster, corredores que tenen 50 anys complits, quedà segona en la seua categoria.
Altra història va ser la cursa de 40k amb 2.380 m de desnivell positiu, que pujava la serra Cortina, el Puig Campana i la serra d’Orxeta.
Set corredors xixonencs, tots ells sota el nom de CEX. Els germans Martínes, Rubén i Joan de Déu (Cucu), José Enrique Blanquer (Xavo), César Escoda (Calderilla), Nandi Orquín i Josep Miquel Arques.
Tot fou massa ràpid com comentava el capità de l’equip de corredors de trail. Arreplegada dels dorsals, amb el regal d’alls negres (superstició?), baixada a l’aparcament per mudar-se, i que per la megafonia que passàrem al corralet, per llistar tots els corredors.
Mans a l’aire amb la música d’AC/CD per donar l’eixida, i ja Rubén Martínez agarrar les primeres posicions, seguidament del seu germà, Cucu, i un grup de tres corredors, Calderilla, Xavo i Josep Miquel, darrere van Nandi i Ausiàs. Aquest últim, no les té totes, no sabrà ben bé si acabarà, perquè ha tingut poc temps per entrenar.
Per a Nandi, Xavo i Ausiàs és la primera marató de muntanya, i serà el seu repte particular.
La primera part es fa amb bon ritme, aprofitant les vistes per parar, agarrar l’alè i retratar les vistes que hi ha cap a l’illa de Benidorm. Al quilòmetre nou Nandi Orquin s’ajunta amb el trio, i aguantarà fins el km 21.
La pujada del quilòmetre vertical, en poc més de 3km un desnivell de més de 1000 metres és dura, ho comenten tots els corredors xixonencs. Altres corredors han de retirar-se perquè s’han ofegat i estan marejats. El Xavo anima la situació amb frases contundents: “Disfrutad el momento, como si el quilòmetro nos hubiera costado 1€” (fent al·lusions a com de cara era la inscripció). I amb crits “d’aupa” que eren respost per alguns corredors.
Quasi en l’acabament d’aquest tram està el nostre suport psicològic que necessitàvem, Toni Alcover amb el seu fill. El pare l’ha fet pujar i alçar-se ben de matí, això és bo, que conega la duresa de la muntanya.
En l’alt del Puig fem el tant esperat retrat. Asseguts, i un membre de l’organització ens fa alçar perquè la foto isca millor. Les forces ja estan justetes. Fem la baixada tècnica més ràpida que l’any anterior. Prenem forces al segon avituallament, i comença la part més corredora fins arribar als peus de la serra d’Orxeta. Muntanya no molt alta, però que s’ha de salvar en poc més de dos quilòmetres un desnivell de quasi 400 m de desnivell i les forces realment ja no acompanyen.
L’arribada a la meta és ja una festa. S’ha aconseguit l’objectiu, superar aquesta cursa realment dura física i psicològica. Ja ho deia un dels corredors, no sé si el vertader guanyador és aquell que arriba el primer, o el que fa el possible per acabar-la.
Els nostres companys Nandi Orquín (7:25 hores) i Ausiàs Garrigós (8:23 hores), són grans, per superar les dificultats. I no oblidem a Panxo, Carlos i Vicky, exuberants. Com el Xavo, que estava esplèndid, amb bona mentalitat. I els germans Martines.
Això sí, un negatiu, però ben gran, per l’organització, ja que no hi havia res de menjar en la meta. Un arròs que havies d’esperar fins que estiguera, i que deixava molt a desitjar. Les eixides que no estaven ben pensades, i el preu de les inscripcions.
Això no llevarà la ran experiència que vam experimentar i que tindrem en ment, al llarg dels darrers anys.
Els resultats de la cursa per part dels corredors xixonencs foren:
40Km
|
POSICIÓ |
DORSAL |
COGNOMS I NOM |
POSICIÓ CATEGORIA |
CLUB |
TEMPS |
|
62 |
678 |
RUBEN MARTÍNEZ
|
|
C.E. XIXONA |
5:56:17 |
|
108 |
1021 |
JOAN DE DÉU |
28 |
C.E.XIXONA |
6:23:45 |
|
153 |
560 |
JOSEP MIQUEL ARQUES |
|
C.E.XIXONA |
6:49:07 |
|
154 |
877 |
JOSE ENRIQUE BLANQUER |
|
C.E.XIXONA |
6:49:07 |
|
155 |
1027 |
CÉSAR ESCODA |
44 |
C.E.XIXONA |
6:49:07 |
|
234 |
841 |
NANDI ORQUIN |
68 |
C.E.XIXONA |
7:25:02 |
|
351 |
878 |
AUSIÀS GARRIGÓS |
|
C.E.XIXONA |
8:23:15 |
120Km
|
POSICIÓ |
DORSAL |
COGNOMS I NOM |
POSICIÓ CATEGORIA |
CLUB |
TEMPS |
|
59 |
107 |
FRANCISCO PERALTA |
23 |
C.E. XIXONA |
22:28:37 |
|
115 |
123 |
VICKY ROMERO |
2 |
CAFS XIXONA |
26:54:01 |
|
116 |
124 |
CARLOS FERRER |
51 |
C.E. XIXONA |
26:54:03 |
