CORREDORS XIXONENCS QUE CONQUESTEN EL PUIG CAMPANA
El passat dissabte 11 de novembre, la població de la Marina Baixa, Finestrat, albergava el Costa Blanca Trails, successora del Desafiament Lurbel.
Ara organitzat, entre d’altres per Reto Everest, i que oferia 4 modalitats de curses, dues ultres, 102K, 65K, una marató 40K, i 18K també per a senderistes. Milloren l’oferta de curses, el preu de les inscripcions, i també dir-ho, l’organització en sí.
Deu xixonencs i xixonenques vàrem participar-hi: 6 en la modalitat maratoniana i 4 en la de 18K. Tres d’aquests corredors representàvem al CEX, Toni Alcover, Laureano Garcia i Josep Miquel Arques.
Només veure la perimetria feia feredat polsar l’intro de l’ordinador per inscriure’s; s’havia de tenir clar que suposaria una jornada d’esport per paratges impressionants: les vistes del Puig Campana, la canal de Ponoig, el barranc del Salt, el racó de les Tovaines, el pas de Comptador, el pas del Goleró i finalment el coll de Sacarets, però salvar els 2800 metres de desnivell positiu, seria un dels reptes.
No obstant això, sis xixonencs decidiren aquesta aventura, la de 40K: Pelusa, Toni Alcover, Lauren, Josep Miquel i el matrimoni Jerez-Nicolau, Roser i David.
Roser i Pelusa es trobaven (es troben) en un estat físic impressionant, i així ho comprovàrem en finalitzar la cursa, Roser 2ª veterana (6h 05’) i Pelusa (4h 37’), 4t absolut. No obstant això, no oblidem el temps de Toni Alcover (5h 26’) o de David Jerez (6h 32’), i Laureano Garcia (7h 16’) o Josep Miquel Arques (7h 17’).
Hem començat pel final, perquè ens va constar arribar. Al començament són tot bons propòsits, nervis, i la incertesa de si ho podrem fer. El recorregut havia variat un poc. Començaríem pujant el mur del Puig Campana, pel seu km vertical. Sabíem que ens llevaríem en els 5 quilòmetres primers, 1000 metres de desnivell, tot i això, havíem de tenir els peus a terra, perquè encara ens caldrien 35 km i 1800 de pujades positives.
Pelusa comentava que el segon avituallament era fonamental. Parar, hidratar-se i menjar amb cap, ja que fins el tercer hi havia 12 km, i caldria superar els topònims del barranc del Salt, el racó de les Tovaines fins arribar al pas de Comptador. Paratges amagats, racons que arribes amb sendes, i que es feren molt durs.
Laureano recorda que mirà el rellotge al km 20 i portava 4h, i encara li quedava la meitat. I ací ja es ficà la part psicològica, perquè estàvem a un punt de la cursa que es feia difícil retirar-se, no hi havia cap punt intermedi i calia continuar com pogueres.
Al 4t avituallament, trobàrem uns disfressats de presoners que ens animàrem. Al pas del Goleró, una baixada que feia feredat, els corredors de les ultres i de la marató ens ajuntàvem. Faltaven 10 km i ens trobàrem amb Toni i Quico, dos corredors que estaven fent l’ultra de 102K. Ix eixe no sé què, que fa que parles de temes banals, i et donen les fortes que necessites per arribar a la meta.
L’última pujada per sobrepassar el coll de Sacarest es fa dur, duríssima. El cos el tens enrampat; t’ix altra vegada el pensament de perquè fas estes coses?
Però, tot l’esforç aconseguit al llarg de la cursa té una recompensa que va més allà d’allò personal, pot ser anímic? Espiritual?
Entres al poble, veus els primers que deixen de mirar el mòbil i reps uns aplaudiments més que merescuts. Alces la mà en senyal de gratitud. Sents la música, ja ho tens, ja mires la meta, ja mires el fi, i et fons amb una abraçada amb el teu company que també ho ha aconseguit.
Quin serà el proper repte? El que sí que tenim clar és que, altre any, hem aconseguit conquerir el Puig Campana.
Punt i final.
Josep Miquel Arques
Joan Carles Orquín, Pelusa: 4h 37', 4 absolut., 2n veterà
Antonio Alcover, Ato: 5h 26', 26 absolut, 12é veterà
Roser Nicolau Picó, 6h 05', 69 absoluta, 2a veterana
David Jerez Guillén, 6h 32', 93 absolut, 36é veterà
Laureano Garcia, 7h 16', 151 absolut
Josep Miquel Arques, 7h 17', 152 absolut, 54é veterà
