Ja hem celebrat el dia de l'arbre amb una participació més que satisfactòria. Hem d'agrair a moltes famílies que venen cada any a plantar arbrets, famílies de diverses generacions senceres on les dones representen el puntal màxim, lluitadores abnegades i enèrgiques que encara que alguna representant necessite un poc d'ajuda per moures pel terreny irregular, allí han estat, àvies, fills i filles, nets i netes i renets i renetes. Què podem dir? Tot un exemple de persones que volen millorar la societat en la que viuen des de l'estament més senzill, la família. Per part nostra el més sincer agraïment i reconeixement.
També agrair als membres del CEX jubilats però no inactius, que han estat fent els preparatius, senyalització, perforació de clots, etc. Encara ens queda aquesta setmaneta per acabar una activitat molt reivindicativa que té repercussió en la societat, el medi ambient i tot el planeta.
A les regidories d'esport i medi ambient de l'Ajuntament pel suport que ens dóna per poder fer aquestes activitats obertes al públic i a la Conselleria de Medi Ambient i a les persones dels vivers forestals.
Molts mitjans de comunicació ja es fan resò del canvi climàtic que afecta el planeta on vivim, des de fa temps, no sols d'ara fa poc. Sembla que estiguem una mica adormits i no reaccionem però la veritat és que els efectes ja són prou visibles. Els conreus de secà de cada any seran menys productius i la desaparició d'alguns d'ells en zones tropicals com ara el cafè i el cacau, seran molt difícils de aconseguir cap a l'any 2050. També espècies d'animals com les abelles i pol·linitzadors han vist minvades les seues poblacions de manera alarmant. La Mediterrània ja toca les cases que estan voramar i inclús entra dins d'elles quan hi ha temporal.
Com veieu, no és una qüestió per prendre-la amb frivolitat. Quan fa més de quaranta anys vam començar a plantar arbrets cada any veiem que el temps corria en la nostra contra. Ara quasi podem dir que ens pilla el bou.
La gent del poble de Xixona la veritat és que ha respost prou bé a la crida però no de forma contundent. El tema és molt seriós. Moltes zones han sigut cobertes de vegetació per famílies de forma voluntària però cal que ens esforcem més. Xixona climàticament es troba a una zona del Sudest peninsular molt àrida amb escasedat de pluja i estius molt secs i calorosos, el que fa que encara siga més difícil la recuperació de masa forestal per frenar l'avanç del desert.
Al dir el dia de l'arbre, es pot pensar que és un dia i prou, però res més lluny de la realitat. Darrere hi ha tot un any de treball als vivers, tant propis com de la Conselleria. Cerca de llocs on es puga plantar i fer preparatius previs a la plantació que es fa de forma oberta al poble i també després a les escoles. De vegades hem pogut vore com després de plantar arbrets, algú s'hi ha dedicat a arrencar-los. De fa uns anys ençà aixó ja no ens passa, però necessitem més implicació per part de molta gent. Algunes famílies venen tots els anys, tots els seus membres i això ens fa tenir esperança. Cal que en vinguen més. Quan a l'estiu cerqueu una ombra d'un arbre per aixoplugar el cotxe de la calor, penseu que probablement eixe arbre potser algú l'ha plantat.
El nostre lema és que mentres puguem, plantarem cada any arbres, tots els que puguem. Recordeu, si demà mateix s'acabara el món, encara hui plantariem arbres.
.jpg)
