XXVIII Mitja Marató Santa Pola 22/01/2017

El diumenge 22 de gener, la vil marinera de Santa Pola va organitzar la vint-i-huitena mitja marató Vila de Santa Pola.

Una cursa reconeguda internacionalment on es donen citen els millors corredors del món en la modalitat d’asfalt, a més del volum de participants, en concret 5910.

Un grapat de xixonencs/ques, de manera independent o representant algun club, participàrem activament en aquesta prestigiosa cursa.

Del CEX anàrem Pablo Gisbert, Ausiàs Garrigós i Josep Miquel Arques.

La cursa, que començà puntual a les 10:30 recorria els principals carrers i llocs emblemàtics de Santa Pola: el Castell, les Salines, les platges, el port... en un recorregut replet de gent i molt animat amb batukades i concerts de Rock en directe que feien més amena la cursa d’asfalt.

Per al qui escriu era la primera pel blec, cosa que si no hagués sigut pels ànims de la gent, la música i la companyia d’Ausiàs Garrigós, la duresa s’hauria imposat.

Com que s’ix per temps, segons el color dels dorsals, des que donaren l’eixida fins al nostre caixó passaren uns dos minuts.

Els primers dos kilòmetres cal buscar tant el teu espai (entre alguna que altra empenta i entropesso), com el teu ritme, intentant orientar-te pels globus que marquen el temps d’acabament.

El nostre ritme després del tercer quilòmetre és alt, anàvem a 4:45, volem acostar-nos al globus 1:45, però per més que ens esforcem, no hi podem arribar.

Els primers cinc quilòmetres els fem en 26 minuts, bona marca personal; anem cap als deu quilòmetres que els fem al costat d’un passeig vora el mar, i marquem 51.10, 10’’ ràpid que els 5 km anteriors. Ens alegrem i ens dóna un poc de força. Parem per fer-nos un gel, però no més de 15’’, i reprenem el retorn al poble pels carrers, i marquen altre 1:17, és a dir, una hora désset minuts, i no està malament.

El company Ausiàs comença a defallir, però els ànims que ens donem mútuament, la força de la gent, fa que baixem de dues hores, i més de 1:50 que era la marca que volíem aconseguir.

Molt contents, ens abracem, ens mirem, i ens adonem que l’esforç a pagat la pena.

 

Josep Miquel

Compartir: